Formulació i nomenclatures inorgàniques

La formulació i la nomenclatura inorganica.

1.La formulació i nomenclatura.

Nomenclatura: és el procés en el qual s'assigna un nom a una substància pura a partir de la seva

composició.

Formulació: és el procés en el qual s'assigna un símbol o fórmula a una substància pura a partir

de la seva composició.

2.Nom, fórmula i composició.

El nom i la fórmula d'una substància pura indiquen quins elements componen la substància,
en quina proporció es troben aquest elements. En les substàncies moleculars indica el nombre
d'àtoms de cada element en una molècula i en les substàncies reticulars indica la proporció d'àtoms
de cada element que hi ha en un cristall.

3.La valència.

• València: és la capacitat d'un element de generar enllaços químics.

Segons el model de Bohr-Rutherford els electrons es mouen en diferents nivells electrònics.
El nivell de valència és l'extern, on hi han els electrons que participen en els enllaços anomenats
electrons de valència.

La valència és un nombre que indica els electrons d'un element que participen en la formació
d'enllaços:

• València 1: l'àtom de fluor utilitza 1 electró per formar un enllaç.
• València 2: l'àtom d'oxigen utilitza 2 electrons per formar enllaços.
• València 3: l'àtom de nitrogen utilitza 3 electrons per formar enllaços.

4.L'estat d'oxidació.

• Nombre d'oxidació: és un nombre que indica el nombre d'electrons de cada àtom que participen

en un enllaç i si tendeixen a ser cedits o captats.

• Compost iònic: el nombre d'oxidació és igual a la càrrega neta de cada àtom després de

cedir o guanyar electrons per formar l'enllaç.

• Compost covalent: el nombre d'oxidació d'un àtom en una substància indica la càrrega que

tindria l'àtom si els seus electrons fossin captats per l'àtom que els atrau amb més força.

5.Utilització del nombre d'oxidació.

Cada element té un o diversos estats d'oxidació, aquest nombres d'oxidació ens permet saber
quina és la proporció d'àtoms de cada element hi ha en un compost i per això cal saber que
la suma dels nombres d'oxidació dels àtoms d'un compost és 0.
Per exemple: en un òxid de ferro els elements que surt en aquest compost és el sodi amb
estat d'oxidació +1 i l'oxigen amb l'estat oxidació -2. Llavors perquè aquest nombres
d'oxidació doni sumin zero la substància a de tenir dos àtoms de sodi per cada àtom d'oxigen (Na2O).

6.Formulació i nomenclatura sistemàtiques.

Hi ha dos mètodes sistemàtics per donar nom a les substàncies inorgàniques binaries i hidròxids.

• Prefixos multiplicadors: s'utilitza per indicar el nombre dels àtoms dels elements que formen

la substància pura.

• Nombres romans: s'utilitza per indicar mitjançant nombres romans el nombre d'oxidació

dels àtoms d'un dels elements presents a la substància pura.

7.Substàncies elementals.

Les substàncies elementals són les substàncies que estan formades per només un element
i les pautes per anomenar-les i representar-les són les següents:

• Amb prefixos multiplicadors:

De la fórmula al nom: H2 = Dihidrogen

Del nom a la fórmula: Dinitrogen = N2

• Indicant el nombre d'oxidació:

De la formula al nom: H2 = Hidrogen

Del nom a la fórmula: Nitrogen = N2

8.Hidrurs metàl·lics.

Els hidrurs metàl·lics són compostos formats per hidrogen i un element metàl·lic.

En els hidrurs metàl·lics l'hidrogen sempre actua com -1.

S'anomenen i es formulen de la següent manera:

• Amb prefixos multiplicadors:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

• Indicant el nombre d'oxidació:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

9.Hidràcids.

Els hidràcids són compostos formats per hidrogen i no-metalls dels grups 16 i 17.

En els hidràcids l'hidrogen té el nombre d'oxidació +1 i el no-metall amb nombre d'oxidació negatiu.

Per anomenar i formular hidràcids de forma sistemàtica se segueixen les normes següents:

De la formula al nom:

Del nom a la formula:

En els hidràcids amb una dissolucio aquosa s’utilitza una altre nomenclatura que s’anomena
nomenclatura tradicional.

De la formula al nom:

Del nom a la formula:

10.Òxids metàl·lics.

Els òxids metàl·lics son compostos formats per oxigen i un element metàl·lic. En aquest
compostos l'oxigen sempre actua amb nombre d'oxidació -2.

Com anomenar i formular òxids metàl·lics:

• Mitjançant prefixos multiplicadors.

De la formula al nom:

Del nom a la formula:

• Indicant el nombre d'oxidació.

De la formula al nom:

Del nom a la formula:

11.Òxids no metal·lics.

Son compostos formats per oxigen i un element no-metàl·lic dels grups 13, 14,
15 i 16. Com en els òxids metal·lics l’oxigen actua amb un -2.

Com anomenar i formular òxids no metàl·lics:

• Mitjançant prefixos multiplicadors:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

• Indicant el nombre d’oxidació:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

12.Altres compostos covalents no metàl·lics.

Quan un compost covalent de dos elements no metàl·lics que no sigui ni
l’hidrogen ni l’oxigen el de la dreta sempre tindrà l’estat doxidació negatiu.

Com anomenar i formular:

• Mitjançant prefixos multiplicadors:

De la formula al nom:

Del nom a la formula:

• Indicant el nombre d’oxidació:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

13.Sals binàries.

Són compostos ionics format per un metall i un no-metall que no sigui ni l’oxigen
ni l’hidrogen. En aquest compostos el no-metall actua amb nombre d’oxidació negatiu.

• Mitjançant prefixos multiplicadors:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

• Indicant el nombre d’oxidació:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

14.Els peròxids

Son substàncies compostes per un anió peròxid i un altre element, que pot ser un
metall o hidrogen. En aquestes substàncies l’oxigen actua amb nombre d’oxidació -1.

Com anomenar i formular els peròxids:

• Mitjançant prefixos multiplicadors:

De la formula al nom:

Del nom a la formula:

• Indicant el nombre d’oxidació:

De la formula al nom:

Del nom a la formula:

15.Hidròxids.

Son compostos formats per un element metàl·lic i l’anió poliatòmic hidroxil.

El nombre d’oxidació de l’anió OH és -1.

Com anomenar i formular els hidròxids:

• Mitjançant prefixos multiplicadors:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

• Indicant el nombre d’oxidació:

De la fórmula al nom:

Del nom a la fórmula:

16.Oxoàcids.

Són compostos formats per hidrogen, oxigen i un altre element que sol ser un no-metall.
Com que el nombre d’oxidació de l’oxigen sempre és -2 i la de l’hidrogen +1 el tercer
element ha de ser amb nombre d’oxidació positiu.

Per posar nom als oxoàcids hi ha una nomenclatura tradicional que ho accepta la IUPAC
però que no ho recomanen, ells recomanen seguir la nomenclatura sistemàtica.

• Nomenclatura tradicional:

El nom de qualsevol oxoàcid amb nomenclatura tradicional tindràn aquesta estructura:
Àcid prefix + arrel del nom de X + sufix.

Si només pot actuar amb un estat d’oxidació: -ic.

Si pot actuar amb dos: el petit -ós i el més gran -ic.

Si pot actuar amb tres: el més petit hipo- -ós intermedi -ós i gran -ic.

Si pot actuar amb quatre: el més petit dels quatre hipo- -ós, el petit -ós, el gran -ic
i el més gran per- -ic.

• Nomenclatura sistemàtica:

Del nom a la fórmula:

De la fórmula al nom:

17.Compostos amb nom tradicional.

Hi ha alguns compostos que es coneixen més per el seu nom tradicional que amb la
nomenclatura recomanada pe la IUPAC.

H2O	Aigua
NH3	Amoníac
BH3	Borà
CH4	Metà
SiH4	Silà
PH3	Fosfà
AsH3	Arsà
SbH3	Estibà